Per
què parlo d’educar quan parlo de córrer?
Aquest petit assaig a
mode d’entrada de blog, permet fer
reflexió sobre la innovació educativa, des de la narrativa. Es tracta doncs de
presentar continguts vinculats a una motivació pròpia, en aquest cas: l’atletisme urbà o el runing. Moltíssima gent és llença a diàri a
córrer pels carrers i passejos, de la ciutat i el camp. Vincular el
coneixement al meu interès particular, fomenta un aprenentatge significatiu, tanmateix, es fomenta l’aprenentatge
associatiu, ja que els continguts que treballaré estaran vinculats amb altres
assignatures.
Aquest títol : Perquè
parlar d’educar quan parlo de córrer, és sense dubte i sense vergonya, un símil
amb el títol de Haruhi Murakami, “De
què parlo quan parlo de córrer”. L’autor bestseller
postmodern ens fa una narrativa autobiogràfica, que entrellaça el seu pensament
i el fet d’escriure novel·les amb el running,
en la novel·la d’assaig, ens fa una bonica metàfora entre córrer i la seva
vida, una experiència que rau des de la seva pròpia subjectivitat. La meva
intenció no és genysmenys que aprofitar la metàfora per parlar d’educar.
